Bateig de la colla

El 5 d’octubre en primera persona

Sembla que és veritat allò que diuen sobre que el temps et dóna, entre altres coses, la perspectiva necessària perdonar el valor real a les coses. El cert ésque no va ser fins passats un parell de mesos que vaig poder entendre que latarda del 5 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta vam fer història. Fins i tot ara em sorprenc a mi mateixa dientho en veu alta mentre redacto el treball que tantes ganes tenia de realitzar.

Els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta vam passar de ser un petit grup de gent que només tenia coses abstractes (ganes, il·lusió, esperança, valors, emoció...) a ser una colla castellera que havia aconseguit portar a plaça ca

stells de sis, i no a qualsevol plaça, sinó a la plaça d’Amposta, un poble que forma part de lesTerres de l’Ebre

El fet d’aixecar-te el matí del dia del bateig de la teva colla i sentir que tens quelcom important a fer és indescriptible. Fins i tot moments abans d’entrar a plaça i de començar la diada no m’ho creia, no em creia la camisa blava, no em creia la gent magnífica que m’acompanyava, no em creia que després d’aquellatarda hauríem descarregat el 4 de 6 per tercer cop, el 3 de 6 per segon cop i el 4 de 6 amb agulla per primera vegada.

És cert que dins meu sabia que allò no podia sortir malament, és a dir, després de tants esforços, tantes hores d’assaig, tantes ganes i tanta il·lusió, el bateig només podia sortir bé, qualsevol altre resultat em semblava remot. Tot i això, amb cada toc de castells se’ns encongia l’ànima i amb cada aleta ens tornava a

bategar el cor.

És molt i molt difícil expressar amb paraules el que significa el canviar la camisa blanca pel teu color, pel color de la teva colla. Perquè la veritat és que aquesta colla no hi era abans de nosaltres, som nosaltres qui l’hem fet nàixer i qui l’està fent créixer. Aquell 5 d’octubre, els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta havíem demostrat al públic i a nosaltres mateixos que érem una coll a realment capacitada per a descarregar castells de 6.